#57

 els anys varen seguir passant però sense tu.

trobava trossets teus per totes parts, però mai eres tu 

i a una nit de cel clar, vares aperèixer entre ses ones

venies cap a jo.

aturades ses dues, s’una davant s’altra, me vares oferir sa mà

me deies que els vents t’havien dit que era hora de que tornassis a viure.

i jo te vaig creure.

la mar estava freda i el llum de sa lluna pintava un camí en ella, color perla vella

tu me guiaves a dins s’aigua, cada pic més lluny de lo meu

i me vaig deixar ofegar en ses teves paraules.

-c.s-m